TRAPA ORGÀNICA

És rere la quotidianitat que s’amaga el rastre silenciós de la nostra petja. L’empremta amb la que el nostre desentès discórrer va farcint d’estranys els marges del camí. I si fer-se humà és en part revinclar-se els tapalls dels ulls fins veure el paisatge tot volt, amunt i avall – i fins fer una ullada cap endarrere de tant en tant -, cal empescar-se-les per ser una mica més polit. Més refinat. Per humanitzar-se en un racó diferent que no sigui el de l’estricte càlcul i mesura basat en les raons d’altri. En aprendre a encabir temps i aspiració dins la capseta de goig i franquesa que hom té a disposició enginyant-se-les per emmotllant-se més feliçment -i coherent- en la digne esfera dels quefers de la vida quotidiana.

̶  I això? Com va?

̶  A l’esquerra per les gallines i a la dreta pel compost. I no, no estaria millor si hi hagués una tapa. Per ser ben educats, la merda l’hauríem de poder tenir sempre controlada. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.