Arxiu d'etiquetes: sembrar

El pal i la pastanaga

No rebré cap assentiment sorprès de ningú per afirmar que són una autèntica barbaritat la quantitat d’espècies vegetals que podem cultivar per treure’n algun profit. Comestibles, ornamentals, auxiliars i tots aquells adjectius que les hi vulgueu assignar donant compte de la nostra ancestral relació amb les plantes.

Per si això fos poc (seguint en el camp de les evidències), cadascuna d’elles té les seves especificitats i convé empescar-se-les per reproduir-les amb les màximes garanties.

I això, segons la meva manera d’entendre-ho, vol dir com a mínim fer-ho amb la feina justa, el màxim rendiment i el mínim impacte ambiental associat; a la vegada. I si pot ser, que en alçar el cap i passejar-s’hi en endavant, hom hi trobi goig i bellesa.

Amb aquesta idea, vull compartir la meva experiència amb un cultiu que m’ha fet anar de cap força vegades: la pastanaga.

Us n’he fet uns esquemes perquè tot plegat sigui més fàcil d’empassar amb ganes que hi digueu la vostra i per si us animeu a fer-ne la prova a veure si us convenç!

  • material necessari 2Un recipient
  • Una pala i/o una eina que disposi d’un mànec pla d’uns 15 centímetres d’ample
  • Una mica de compost (assegureu-vos que hagi passat per un procés tèrmic suficient com perquè no hi quedin llavors viables)
  • Un garbell (si no en teniu, podeu fer servir el cul d’una caixa de verdura de plàstic que tingui els forats petits)
  • Un carretó (o un recipient gran)
  • Llavors de pastanaga (si les heu de comprar, és interessant optar per llavors ecològiques)

 

prepara la zona de sembra

Una vegada recopilat tot el material, caldrà decidir el lloc on sembrar. De pastanaga se’n pot anar sembrant gairebé tot l’any, però d’acord amb els principis que apuntava abans, el febrer-març i el Setembre potser són la millor època (les pastanagues creixen poc a poquet i la fred ajuda a controlar les herbes que les hi fan la competència).

Decidit el lloc, podeu fer servir una nyinyola (dos pals i un cordill, sense més mística) per no anar gaire de tort. Haureu de tenir en compte que les llavors de pastanaga són molt petites, així que convindrà que tingueu la terra tant afinada com sigui possible.

Llavors, valent-vos del cap de la pala, s’obre una rasa de cap a cap d’uns 2 centímetres de profunditat. Cal repassar la rasa assegurant-vos que ha quedat ben llisa, sense pedres ni arrels que puguin entorpir les pastanagues.

Mescla les llavors i el compost

Preparat l’indret, cal preparar les llavors. Una bona manera és barrejar les llavors amb el compost en un recipient. Al fer-ho, convé anar abocant una mica de cadascun i anar-ho remenant molt bé fins assegurar-nos que a cada grapat de compost hi hagi més o menys les mateixes llavors. Cal que tingueu en compte que hi hagi prou compost com per cobrir amb una capa fina tot el fons del llit de sembra que heu obert.

És molt important calcular les llavors que necessitem per intentar estalviar-nos d’esclarir (si neixen pastanagues massa apretades, n’haurem d’arrancar unes quantes quan siguin ben petites) o per evitar fer curt. L’objectiu serà intentar tenir una pastanaga cada dit i mig o dos. Per aconseguir-ho, cal que mesurem els metres quadrats de superfície que estem sembrant i tinguem en compte la densitat de la sembra.

Com que aquesta pot variar una mica segons la varietat, el millor és seguir les indicacions del paquet que solen indicar-ne els gr/m2 idonis. Us ajudarà tenir en compte que cada 4-5 metres de línia cultivats d’aquesta manera corresponen a 1m2.

Així, si disposeu d’un sobre de 4 grams de pastanaga amb una dosi de sembra de 2 gr/m2, podreu sembrar fins a 10 metres de filera.

Reparteix la mescla pel llit de sembra

Una vegada tingueu la barreja feta, cal que la repartiu al fons del llit de sembra. Convé assegurar-se que hi hagi llavors a tot arreu, de manera que anirem cobrint el fons amb una capa ben fineta (el color fosc del compost us ajudarà  fer-ne un bon repartiment).

Si feu una filera molt llarga, podeu dividir el contingut del recipient en dos, de manera que sabreu que amb la meitat del compost heu d’arribar a la meitat del tram de filera. És molt important que el compost arribi a tot arreu per obtenir la concentració de llavors que hem preparat, evitant fer curt i que tinguem llocs sense pastanagues i d’altres amb massa.Garbella terra

Una vegada col·locades les llavors, ja tan sols resta cobrir-les perquè germinin bé. Una bona manera de facilitar la naixença (poden trigar 15 dies ben bons a treure el cap) és utilitzar una terra ben afinada per cobrir-les.

Així, podem garbellar terra que traiem d’algún racó de l’hort (és interessant deixar sempre alguns espais sense plantar per poder fer aquestes operacions i per imprevists diversos) per tal d’obtenir-la.

Feta la operació, anirem cobrint el compost amb una capeta de no més d’1 cm de gruix. Altra vegada, el color fosc del compost ens ajudarà a veure si les llavors estan quedant ben cobertes.

Regadora2Quan acabem de recobrir-les, caldrà regar generosament amb cura de no remoure la terra (no ens hem pres tantes molèsties per tirar-hi l’aigua a raig, ara!) assegurant-nos que sobretot durant el primer mes no se’ns assequin.

Treballant d’aquesta manera, si bé el procés pot semblar molt farragós – fer pastanaga sempre ho és una mica…- , podrem obtenir bones sembres en sòls relativament poc treballats que encara no són gaire afinats. Igualment, la capa de terra fina farà una crosteta protectora que juntament amb la cobertura de compost posarà les coses una mica més difícils a “la competència”.  

I és que si les herbes abunden i avancen la pastanaga, tenim bastants números de perdre el cultiu o d’haver de tenir una paciència de sant per arrencar-les d’una en una.

Serveixin de prova de tot plegat aquestes pastanagues que obrien l’entrada i que em meravellen des del Febrer passat, gairebé tant com ho fa el fet que hagis arribat fins aquesta darrera línia!