Arxiu d'etiquetes: llavors

Trocs i semences a la Fira

Aquest passat diumenge va passar una d’aquelles coses bones que passen de tant en tant. Un d’aquells petits esclats que t’ofereixen un retorn digne de la millor enginyeria termodinàmica. Hi inverteixes poc i tens un gran retorn. Sembres poc i culls molt.

I és que quan el temps és bo, la llavor sana, la terra és abonada, treballes amb bones associacions i tot ho rega una pluja oportuna, la vida s’obre pas amb una facilitat esbalaïdora.

En efecte, el que fou el primer intercanvi de llavors de la Fira de la Flor i el Planter de Salt – que arribava enguany a la seva desena edició – organitzat des de l’Ateneu Popular de la Coma Cros, va ser tot un èxit. Vam poder comptar-hi prop d’un centenar d’intercanvis entre pagesos i pageses anònims en la majoria dels casos, així com un fotimer de visitants de l’estand que van marxar encantades amb els enciams que elles mateixes van poder repicar.

Des de les hortalisses i plantes més habituals com els espinacs, la remolatxa, l’alfàbrega o el julivert, transitant per varietats menys habituals com pèsols negres, tirabecs, mongeta lila o de metro, o els tramussos van ser tan sols una petita part del reguitzell de llavors que van córrer per sobre la taula. Arribaven en un pot – en moltes ocasions generosament ple – per ser degudament caracteritzades. Un cop recollida la informació de la varietat, aviat apareixien les primeres pretendents. Mica en mica, el pot s’anava buidant per repartir-se en sobrets aquí i allà, tots ells a la vegada convenientment etiquetats.

Posa’m també una mica d’aquests lliris que us han dut d’Estanyol. S’han de sembrar a l’aigua, oi?

– Si, si, viuen inundats, aquests. Et va bé si te’ls posem a la mateixa bossa dels Tagetes, eh? Ja els coneixeràs, no? És que estem fent curt de sobrets!

I és que ja ho dèiem quan promocionàvem l’intercanvi, que la millor manera de guardar les llavors és justament repartint-les i sembrant-les!

Certificat l’èxit de la jornada – per a major èpica, sota una pluja prou empipadora que ens va acompanyar durant bona part del matí – , ara toca pensar en el proper pas. Un total de 45 persones van deixar el seu contacte, interessades en l’espai de trobada i intercanvi regular que properament s’iniciarà a l’Ateneu.

Tant de bo sapiguem tornar a trobar bona saó per remoure la terra on hauran de créixer les properes sembrades.

[ O ]

 

Us deixo una foto que la llum del matí ens va regalar la setmana passada.

La llum, i la persistència i la paciència de la Jorinde, amb qui compartíem el nostre Ṣalāt particular, dedicant la primera hora del matí a desgranar properes collites mentre ens guaríem del fred.

Jorinde i llavors

*Pel cas, mongeta del cuc i mongeta groga o de la mantega (Les Refardes. Llavors de varietats locals de producció ecològica i fetes al país.)

Redescobrint Amèrica

Escric content de poder compartir amb vosaltres el que per mi ha estat, enguany, un gran descobriment.

Una d’aquelles bones casualitats en les que un es veu sorprès després de sembrar unes minúscules llavors d’un d’aquells sobrets presidits per una estèril fotografia que amb prou feines permet fer-se una idea aproximada d’allò que amb molta paciència i un xic de sort anirà arribant.

No trobo gens fàcil sembrar una planta per primera vegada. M’assetgen infinitat de preguntes… La faig en alvèol? I si és així de quina mida? Potser millor en un test? Anem de cara a barraca i la faig amb sembra directa? On? Podré afinar prou la terra? Tiro de compost? S’hi farà? (…)

I per aquesta primera vegada, apurat com anava amb la feinada d’obrir els horts i el grapat de sembres que tenia entre mans per allà a principis de primavera -i per tant sense massa temps per grans recerques-, vaig optar per alvèols grans (porexpan de 104 per safata, per entendre’ns, on sembraríeu una esbergínia, una tomatera o una pebrotera) i sembra directa. En aquest cas, a més, amb la complicació extra que es tractava d’un sobret de De Bolster, i per tant íntegrament en Holandès…

En aquestes sembres, passa una mica com allò que se’ns explica a Biologia dels estrategues de la R i de la K; o de l’estratègia dels ratolins i els elefants. Dit de pressa, o en fas moltes (necessitaràs la particular mini-inversió en llavors) i assumeixes que hi haurà força baixes pel camí o et concentres en un petit grup i les hi agafes molta estima, dedicant-les-hi grans dosis d’afecte i atenció.

Finalment, calculo que la meitat dels intents van reeixir i vaig aconseguir algunes plantes, aquí i allà, que van anar prosperant. Si bé inicialment poc vistoses, aviat cridava l’atenció l’aroma anisat que desprenien. La sorpresa majúscula va arribar un temps després quan van començar a despuntar de cada planta un bon grapat de torres florals liloses al més pur estil labiaci.

Vista la quantitat ingent d’abelles, abellots, papallones i insectes varis que se’n han enamorat al llarg dels seus 5 mesos de floració i les propietats que n’he anat descobrint, us animo molt a que la cultiveu. Jo m’he ben assegurat de collir-ne llavors i ja l’he incorporat al meu pack bàsic de plantes xarnera hort-jardí.

I això, és clar, amb un parell de regals extra i és que es tracta d’una planta vivaç i que ha passat, fins avui, dues glaçades de -4ºC/-5ºC sense pràcticament immutar-se).

Si ja heu arribat fins aquí, espero que us n’hagi cantat prou meravelles com perquè pogueu recordar-ne el nom. Es tracta d’Agastache Foeniculum, originària de les praderes nord-americanes i de fet, té una parenta més al Sud anomenada Agastache mexicana (de la que no tinc la sort de disposar), més grossa i igual o més persuasiva de les amigues Apis.

Us n’estalvio la fitxa tècnica que podreu trobar amb una recerca bibliogràfica o virtual, tot i que no m’estic de destacar-vos algunes de les aplicacions que n’he pogut trobar i provar.

* A la cuina: Les fulles i les flors crues perfumen les amanides i crudités (plats a base de verdures crues) amb un lleuger aroma anissat i un toc de menta i regalèssia. Cuites, acompanyen els plats amb peix i les receptes dolces. Les fulles, a més, donen una infusió agradable i refrescant que es coneix amb el nom de tè mexicà.

Al cos i la ment: La infusió de fulles és digestiva. També és febrífuga i s’utilitza en cas de refredats o de grip. En ús extern, el cataplasma de fulles fresques trossejades alleuja les irritacions (picades d’insectes, d’ortiga, cremades del sol, …)

* Nathalie David-Bernadat, Sylvie Hampikian, Brigitte Lapouge-Déjean. Crea tu Jardín de Aromáticas. La Fertilidad de la Tierra (2014).

Llavors de tardor entrada

Ara que hem canviat l’hora i els dies se’ns escurcen mentre la natura va quedant immersa en un estat pausat, gairebé letàrgic, toca treure els garbells, tamisos i ventalls per dedicar-nos a fer rebost. La majoria de les flors que ens han delectat durant mesos apaguen la seva lluïssor marcint-se entre els tons groguencs, torrats i taronja tant propis de la nostra tardor i convé recollir-ne, assecar-ne i etiquetar-ne les llavors per assegurar-nos l’esplendor de les primaveres i estius per venir.

A Can Sala aprofitem aquest temps en què les tardes ens van recloent dins de casa per dedicar-nos a aquesta minuciosa labor que volem compartir amb vosaltres. Aquí us en deixem una petita mostra, a la vegada que us animem a fer també aquesta feina de formigueta que tantes alegries ens donarà!