Arxiu de la categoria: L’HORt AL DiA

Inducció per “via silvestre”

Qualsevol hortolà o hortolana us dirà que cal ajustar els períodes de plantació a cada zona -i cada any, i amb els anys, segurament. Fàcilment hi estarem d’acord i tindríem una feina inassumible per oposar-nos a una abastíssima experiència al respecte.

Ho podeu parlar directament amb expertes de la vostra zona, ho podeu llegir als llibres, i fins als paquetets -si és el cas- que embolcallen pacientment les vostres llavors.

D’acord.

Falta, però, un altre pas que s’imbrica amb el plus de màgia que ens dóna la capciosa dinàmica de la natura.

A l’hort, les rúcules han patit de valent, aquest any. Sequera per problemes d’aigua (és a dir, espigat imminent); calorades de rècord (és a dir, espigat imminent de les següents i de les que quedàvem per espigar); atacs constants de puces de les crucíferes (és a dir, fulles foradades per tot arreu que just les hi han deixat un fil de vida).  Força desastrós, certament.

A tot això, però, com si no hi hagués una engruna de misteri en tant d’imprevist, elles s’han alçat en un racó rònec, sec i pelat que tot just havíem remogut uns mesos abans.

Són les rúcules silvestres (Ravenisses bordes) que s’han reivindicat en un esclat de vida. Sense ni un forat, pletòriques, i aguantant els embats de les gallines (no d’unes simples puces!) com si res.

Anotat. L’any que ve tinc una altra sembra clara.

L’hort de les Gírgoles

És cosa sabuda que la tardor és temps de bolets; de gaudir de boscos, camins, corriols i bardissars amb la il·lusió incomparable que acabin – sempre hi ajuda – amb un cistell ben ple d’aquests regals del bosc que nosaltres tant sabem apreciar.

Com que és propi de l’ofici no dir ni piu de llocs i amagatalls, esperem que us acontenteu amb l’experiència de cultiu de gírgoles que hem iniciat aquesta tardor a Can Sala. Una feina que ens ha fet transitar del xerrac a la delicada col·locació dels micelis i que ens farà viure amb impaciència el pas de l’hivern mentre poc a poc vagin estenent-se per les soques. Haurem de tenir paciència i estar atentes a mantenir-les humides fins a veure aparèixer les primeres gírgoles!

Us  deixo algunes imatges dels principals passos que hem seguit a l’espera de poder-vos-en fer un article detallat ben aviat!

Llavors de tardor entrada

Ara que hem canviat l’hora i els dies se’ns escurcen mentre la natura va quedant immersa en un estat pausat, gairebé letàrgic, toca treure els garbells, tamisos i ventalls per dedicar-nos a fer rebost. La majoria de les flors que ens han delectat durant mesos apaguen la seva lluïssor marcint-se entre els tons groguencs, torrats i taronja tant propis de la nostra tardor i convé recollir-ne, assecar-ne i etiquetar-ne les llavors per assegurar-nos l’esplendor de les primaveres i estius per venir.

A Can Sala aprofitem aquest temps en què les tardes ens van recloent dins de casa per dedicar-nos a aquesta minuciosa labor que volem compartir amb vosaltres. Aquí us en deixem una petita mostra, a la vegada que us animem a fer també aquesta feina de formigueta que tantes alegries ens donarà!