Arxiu de la categoria: DiT i FeT

TRAPA ORGÀNICA

És rere la quotidianitat que s’amaga el rastre silenciós de la nostra petja. L’empremta amb la que el nostre desentès discórrer va farcint d’estranys els marges del camí. I si fer-se humà és en part revinclar-se els tapalls dels ulls fins veure el paisatge tot volt, amunt i avall – i fins fer una ullada cap endarrere de tant en tant -, cal empescar-se-les per ser una mica més polit. Més refinat. Per humanitzar-se en un racó diferent que no sigui el de l’estricte càlcul i mesura basat en les raons d’altri. En aprendre a encabir temps i aspiració dins la capseta de goig i franquesa que hom té a disposició enginyant-se-les per emmotllant-se més feliçment -i coherent- en la digne esfera dels quefers de la vida quotidiana.

̶  I això? Com va?

̶  A l’esquerra per les gallines i a la dreta pel compost. I no, no estaria millor si hi hagués una tapa. Per ser ben educats, la merda l’hauríem de poder tenir sempre controlada. 

Metgia vegetal: l’alquímia de l’aixada

Beuratges, potatges, pocions, herbades, potingues, remeis, ferments, infusions, fermentats, lixiviats, efervescències, homogeneïtzats, escurats, filtrats, vaporats, preparats, ruixims, decoccions, bulliments, escaldufats, macerats, purins, brusquines, fumigats, detergits, mesclaments, commixtions, composicions, mescladisses, (…)

D’entre tot el reguitzell de petits oficis que componen l’ofici major de l’horticultor, us en destaco un que mica en mica m’ha anat captivant. I més val que hagi estat així, doncs convé cultivar també el gust per les feines. Sobretot per les importants. Sovint s’han de rosegar una mica, provant-ho d’un costat i de l’altre però gairebé sempre hom aprèn a extreure’n la dolçor d’algun racó – o a imaginar-se-li, en extrem.

Pel cas, es tracta de la utilització de preparats vegetals per tal de tenir cura de l’hort. De la vida a l’hort i al seu entorn en sentit ampli, essent possible utilitzar-los sobre les plantes i arbres, el sòl o el compost, per exemple. De fet, són tantes les possibilitats a l’hora d’emprar-los així com les especificitats a l’hora de preparar-los que es fa difícil poder-ne parlar tan sols una mica sense que tot plegat s’allargui i es densifiqui en extrem -a banda que necessitaríem una altra persona per fer aquest paper.

Així doncs, per aquesta vegada i pendent de reprendre el tema més endavant, us l’exposo des de la cripticitat de l’alquímia: a la manera del curandero.

Us proposo doncs una recepta a mode de tònic universal que busca fer salut, en això de fer créixer on podem prou plantes sanes com per atipar-nos-en, que vol ser l’horticultura a la que no li falten lletres.

Us apunto les propietats de cadascun dels elements i com preparar-los i al final us explico com mesclar-los i com utilitzar-los.

 

Ortiga / Urtica dioica / FERMENTACIÓ AERÒBICA

PROPIETATS: Fortificant, estimulant de la flora microbiana del sòl i de la vegetació.

PREPARACIÓ: Ompliu un bidó gran (+ 50L, de plàstic) amb 2/3 parts del volum de fulles sense premsar (sense arrencar-les, talleu les plantes a mitja alçada i les tritureu amb unes tisores de podar per ajudar la reacció) i acabeu d’omplir-lo d’aigua (de pou, de pluja o airejada uns dies si és de l’aixeta) deixant un mínim de 25 cm sense cobrir de la part superior.

Manteniu el bidó sense tapar en un recés sense que estigui a ple sol. Remeneu-lo diàriament amb molta energia uns 5 minuts – si, fins que us facin mal els braços – en sentit horari i antihorari, alternativament. Veureu que des del segon o tercer dia, quan remeneu comença a aparèixer una escuma efervescent originada per la reacció de fermentació aeròbica.

Repetiu el procés durant uns 15 dies (10 a l’estiu i fins a gairebé 20 a l’hivern) fins que veieu que aquesta escuma deixa d’aparèixer i només hi ha les bombolles de l’acció física de remenar. La reacció haurà acabat en aquest moment, de manera que abans que passin 2 dies, convé que traieu les fulles i filtreu el líquid minuciosament (amb una tela mosquitera primer, i amb un teixit poc espès després, per exemple).

Emmagatzemeu-lo omplint ampolles fins a dalt sense que hi quedi aire a dins (fer-ho en recipients petits d’1 o d’1,5L evitarà que us quedi massa dies en contacte amb l’aire abans no n’acabeu tota l’ampolla).

Consolda / Symphytum officinalis / LIXIVIAT

PROPIETATS: Estimulant de la flora microbiana del sòl i de la vegetació, afavoreix el desenvolupament foliar dels cultius, afavoreix la multiplicació cel·lular curant cops i ferides.

PREPARACIÓ: Agafeu una palangana o un cubell de plàstic i feu-hi un bon nombre de forats a sota (podeu agafar directament un test de 30 o 50L, si el teniu a mà) i ompliu-lo fins a dalt de fulles de consolda ben premsades.

Col·loqueu un recipient a sota d’aquest que acabeu d’omplir (segons com, us farà falta trobar algun tipus de suport perquè tot plegat s’aguanti bé) que servirà per recollir el líquid que n’anirà sortint al cap d’uns dies. Convé que ho instal·leu tot plegat en un lloc aixoplugat o tapar-ho bé perquè no us hi entri aigua si plou.

Agafeu alguna cosa amb una superfície plana i que pesi (més de 3kg, per entendre’ns) i deseu-la sobre les fulles a fi que les vagi premsant. Veureu que amb els dies el volum de les fulles es va reduint i per la part inferior n’apareix un lixiviat – un líquid, vaja – molt fosc. Aneu-lo desant en ampolles a mesura que vagi sortint, i aneu omplint el cubell de noves fulles per la part de dalt – a sota del pes.

Cua de Cavall / Equisetum arvense / DECOCCIÓ

PROPIETATS: Insectífuga, dinamitzadora del creixement i fungicida preventiu.

PREPARACIÓ: Posem 50 grams de planta seca en remull amb 5L d’aigua (de pou, de pluja, mineral o airejada uns dies si és de l’aixeta) durant 24 hores en una olla.

Després d’això, amb l’olla tapada i a foc mig, la fem bullir durant 30 minuts i la deixem tapada tota la nit perquè infusioni. Ja la tenim llesta per utilitzar. La podem guardar igualment en ampolles, tot i que per disposar de tot el potencial de la decocció es recomana utilitzar-la immediatament un cop acabat el procés.

Bardana / Arctium lappa / FERMENTACIÓ AERÒBICA

PROPIETATS: Estructurant, estimula la vida al sòl i la vegetació, efecte fungicida.

PREPARACIÓ: Utilitzem exactament el mateix procediment que amb les ortigues, si bé veureu que la Bardana fermenta més ràpid i amb menys de 10 dies la reacció s’acabarà i la podreu filtrar.

Iogurt natural

PROPIETATS: Fungicida preventiu. Acidifica la superfície foliar dificultant la proliferació dels fongs.

 

COM PREPARAR EL TÒNIC?

Una vegada tingueu tots els components a punt, es tracta tan sols de mesclar-los bé en les proporcions que indica la imatge de baix. Podeu barrejar-los bé entre ells primer i després abocar-los a la motxilla/recipient per fumigar, tenint sempre en compte que han d’estar molt ben filtrats perquè no obturin el difusor.

Així i tot, com que pel cas es tracta d’una mescla bastant potent on utilitzem més d’un preparat vegetal a la vegada, combinant-los, rebaixarem una mica les dosis que es recomanen quan s’utilitzen individualment.

Us faig una proposta per mesclar-les suposant que tinguéssiu una motxilla per fumigar de 10L de capacitat:

Ortiga                                 1 L
Cua de Cavall                  1 L
Consolda                           0,3 L
Bardana                             0,3 L
Iogurt                                  250 gr
Aigua sense clor             Els 7,4 litres restants…

 

QUAN I COM S’APLICA?

Podeu aplicar aquest preparat una vegada a la setmana o cada 10 dies a primera hora del matí o a darrera hora de la tarda (convé evitar les hores de més sol). En cas que hi hagi pluja, evidentment, eviteu fer-ho abans que plogui. Després d’un ruixat, en canvi, és un bon moment per emprar-lo!

Cal aplicar la preparació amb un difusor (o un esprai, a escala micro) i convé assegurar-se que arriba tant a l’anvers com al revers de les fulles així com les tiges de les plantes que vulguem tonificar. Per evitar “malgrastar” la preparació, ens assegurarem de mullar totes les zones sense que arribin a regalimar.

Si encara no us hi heu posat mai, veureu que tot plegat pot ser una mica enrevessat les primeres vegades, però un cop tingueu el rebost ben abastit de “preparats purs”, en ben poca estona podreu tenir un bon estoc de remeis a punt per utilitzar! 

Atípia i falòrnia: La regla de la L

ATÍPIA I FALÒRNIA: LA REGLA DE LA L

Fem la nostra,
que als veïnats hi haurà per temps
qui es venta de fer-la ben llarga.

Sóc conscient que arribo tard i que aquestes alçades qui més qui menys ja té a terra les tomates de l’any. Així i tot, deveu quedar encara els intrèpids de muntanya i tots aquells qui us heu atrafegat una mica menys aquesta primavera, esperant al Juny per fer les tomates de penjar.

I és que això avui va de tomates. Bé, de tomateres.

Tan sols volia compartir amb vosaltres una (micro!)tècnica que fa un temps que poso en pràctica amb bons resultats. Concretament, un petit detall que pot tenir-se en compte a l’hora de plantar-les i que malgrat ser un misteri ben poc misteriós, pot suposar un abans i un després en la salut i el vigor de les vostres tomateres.

Com sabreu bé si sou “gent d’hort”, a l’hora de trasplantar les tomates (especialment si han estat creixent en hivernacles i si no les heu plantat molt d’hora) ens trobem que el planter pot mesurar fàcilment prop d’un pam d’alçada.

Les tomates, a diferència de la majoria de les verdures que cultivem, tenen la capacitat de treure arrel de qualsevol zona de la tija, sempre que no hi toqui la llum i hi hagi humitat suficient. De fet, podreu comprovar aquesta propietat fàcilment si proveu d’arrancar i trasplantar un dels rebrots d’una tomatera, que sobreviurà.

Aprofitant aquesta propietat, a l’hora de trasplantar les tomateres de prop d’un pam d’alçada podem fer-ho com indica el dibuix que us en faig a baix.

A l’esquerra, hi tindríem la manera més habitual de fer-ho, deixant a l’exterior tota la tija i fulla de la planta, enterrant tan sols l’arrel o el tac de planter – tal i com fem amb la immensa majoria de plantes que trasplantem a l’hort. A la manera de la dreta, en canvi, vinclem tota la tija fins a les fulles a l’hora de plantar-la, de manera que tan sols n’emergeixin les primeres.

COM FER-HO?

El gest a l’hora de plantar pot semblar-vos una mica incòmode al principi, però aviat li agafareu el truc. A mi em va bé fer servir una pala de trasplantar de les primes que clavo amb uns 25° d’inclinació al terra. Llavors, en aixecar-la s’obre un forat a sota on hi introdueixo el tac i la tija fins a les fulles al temps que enretiro la pala. Una lleugera pressió per assentar-la, es colga bé de terra per la part oposada redreçant la part aèria de la tomatera i ja les tenim llestes per regar!

* Tingueu en compte la zona on es troba l’arrel per no malmetre-la després amb les canyes

QUÈ HI GUANYEM, AMB AIXÒ?

Tal i com s’aprecia al dibuix, la tomatera traurà arrel de tota la part enterrada de la tija, permetent que la planta tingui una superfície d’arrels considerablement major. A més arrels, més superfície per a la captació tant d’aigua com de nutrients. Això ens ajudarà a comptar amb plantes més vigoroses, sanes i resistents a la sequera.

D’aquesta manera tenim més números per evitar problemes com el “cul cagat” o “la pesseta” (ennegriment de la base de les tomates, majoritàriament en els primers poms de tomates), degudes a la dificultat de la planta en absorbir el calci present al sòl. A més superfície d’arrel, més superfície per extreure’l i assimilar-lo per part de la tomatera.

APROFITEM LA OCASIÓ PER APUNTAR ALGUNA COSA MÉS…

Podem complementar aquest mètode de plantació amb estratègies de gestió del reg com limitar-les-hi l’aigua en moments puntuals. Les primeres setmanes, una vegada veiem que les plantes s’han assentat i han començat a créixer, podem limitar-les-hi el reg per tal que desenvolupin més les arrels en la primera fase del creixement. Un parell o tres de setmanes després, podem tornar al reg “normal”. Cal tenir en compte que un bon sistema radicular és molt important per tal que puguin tenir “energia suficient” per tot el seu cicle i per obtenir una bona producció de tomates.

Per prevenir aquests problemes d’absorció de calci dels que parlava, hi ha qui recomana fer regs abundants i espaiats en el temps en el cas de les tomates. Tornant a la imatge (per les que regueu amb gota a gota), cal tenir en compte que les tomates només poden obtenir alguns elements de la zona mullada del sòl, així que a més aigua, major serà la superfície de la qual podran obtenir-los -representada per l’esfera blava al dibuix.

Ja ho veieu, doncs, que d’entrada fer-la més llarga no té perquè tenir uns millors resultats associats. Al cap i a la fi, una bona salut i (re)producció haurien de donar-nos satisfacció durant tot el període, al marge de les ufanejades…

El pal i la pastanaga

No rebré cap assentiment sorprès de ningú per afirmar que són una autèntica barbaritat la quantitat d’espècies vegetals que podem cultivar per treure’n algun profit. Comestibles, ornamentals, auxiliars i tots aquells adjectius que les hi vulgueu assignar donant compte de la nostra ancestral relació amb les plantes.

Per si això fos poc (seguint en el camp de les evidències), cadascuna d’elles té les seves especificitats i convé empescar-se-les per reproduir-les amb les màximes garanties.

I això, segons la meva manera d’entendre-ho, vol dir com a mínim fer-ho amb la feina justa, el màxim rendiment i el mínim impacte ambiental associat; a la vegada. I si pot ser, que en alçar el cap i passejar-s’hi en endavant, hom hi trobi goig i bellesa.

Amb aquesta idea, vull compartir la meva experiència amb un cultiu que m’ha fet anar de cap força vegades: la pastanaga.

Us n’he fet uns esquemes perquè tot plegat sigui més fàcil d’empassar amb ganes que hi digueu la vostra i per si us animeu a fer-ne la prova a veure si us convenç!

  • material necessari 2Un recipient
  • Una pala i/o una eina que disposi d’un mànec pla d’uns 15 centímetres d’ample
  • Una mica de compost (assegureu-vos que hagi passat per un procés tèrmic suficient com perquè no hi quedin llavors viables)
  • Un garbell (si no en teniu, podeu fer servir el cul d’una caixa de verdura de plàstic que tingui els forats petits)
  • Un carretó (o un recipient gran)
  • Llavors de pastanaga (si les heu de comprar, és interessant optar per llavors ecològiques)

 

prepara la zona de sembra

Una vegada recopilat tot el material, caldrà decidir el lloc on sembrar. De pastanaga se’n pot anar sembrant gairebé tot l’any, però d’acord amb els principis que apuntava abans, el febrer-març i el Setembre potser són la millor època (les pastanagues creixen poc a poquet i la fred ajuda a controlar les herbes que les hi fan la competència).

Decidit el lloc, podeu fer servir una nyinyola (dos pals i un cordill, sense més mística) per no anar gaire de tort. Haureu de tenir en compte que les llavors de pastanaga són molt petites, així que convindrà que tingueu la terra tant afinada com sigui possible.

Llavors, valent-vos del cap de la pala, s’obre una rasa de cap a cap d’uns 2 centímetres de profunditat. Cal repassar la rasa assegurant-vos que ha quedat ben llisa, sense pedres ni arrels que puguin entorpir les pastanagues.

Mescla les llavors i el compost

Preparat l’indret, cal preparar les llavors. Una bona manera és barrejar les llavors amb el compost en un recipient. Al fer-ho, convé anar abocant una mica de cadascun i anar-ho remenant molt bé fins assegurar-nos que a cada grapat de compost hi hagi més o menys les mateixes llavors. Cal que tingueu en compte que hi hagi prou compost com per cobrir amb una capa fina tot el fons del llit de sembra que heu obert.

És molt important calcular les llavors que necessitem per intentar estalviar-nos d’esclarir (si neixen pastanagues massa apretades, n’haurem d’arrancar unes quantes quan siguin ben petites) o per evitar fer curt. L’objectiu serà intentar tenir una pastanaga cada dit i mig o dos. Per aconseguir-ho, cal que mesurem els metres quadrats de superfície que estem sembrant i tinguem en compte la densitat de la sembra.

Com que aquesta pot variar una mica segons la varietat, el millor és seguir les indicacions del paquet que solen indicar-ne els gr/m2 idonis. Us ajudarà tenir en compte que cada 4-5 metres de línia cultivats d’aquesta manera corresponen a 1m2.

Així, si disposeu d’un sobre de 4 grams de pastanaga amb una dosi de sembra de 2 gr/m2, podreu sembrar fins a 10 metres de filera.

Reparteix la mescla pel llit de sembra

Una vegada tingueu la barreja feta, cal que la repartiu al fons del llit de sembra. Convé assegurar-se que hi hagi llavors a tot arreu, de manera que anirem cobrint el fons amb una capa ben fineta (el color fosc del compost us ajudarà  fer-ne un bon repartiment).

Si feu una filera molt llarga, podeu dividir el contingut del recipient en dos, de manera que sabreu que amb la meitat del compost heu d’arribar a la meitat del tram de filera. És molt important que el compost arribi a tot arreu per obtenir la concentració de llavors que hem preparat, evitant fer curt i que tinguem llocs sense pastanagues i d’altres amb massa.Garbella terra

Una vegada col·locades les llavors, ja tan sols resta cobrir-les perquè germinin bé. Una bona manera de facilitar la naixença (poden trigar 15 dies ben bons a treure el cap) és utilitzar una terra ben afinada per cobrir-les.

Així, podem garbellar terra que traiem d’algún racó de l’hort (és interessant deixar sempre alguns espais sense plantar per poder fer aquestes operacions i per imprevists diversos) per tal d’obtenir-la.

Feta la operació, anirem cobrint el compost amb una capeta de no més d’1 cm de gruix. Altra vegada, el color fosc del compost ens ajudarà a veure si les llavors estan quedant ben cobertes.

Regadora2Quan acabem de recobrir-les, caldrà regar generosament amb cura de no remoure la terra (no ens hem pres tantes molèsties per tirar-hi l’aigua a raig, ara!) assegurant-nos que sobretot durant el primer mes no se’ns assequin.

Treballant d’aquesta manera, si bé el procés pot semblar molt farragós – fer pastanaga sempre ho és una mica…- , podrem obtenir bones sembres en sòls relativament poc treballats que encara no són gaire afinats. Igualment, la capa de terra fina farà una crosteta protectora que juntament amb la cobertura de compost posarà les coses una mica més difícils a “la competència”.  

I és que si les herbes abunden i avancen la pastanaga, tenim bastants números de perdre el cultiu o d’haver de tenir una paciència de sant per arrencar-les d’una en una.

Serveixin de prova de tot plegat aquestes pastanagues que obrien l’entrada i que em meravellen des del Febrer passat, gairebé tant com ho fa el fet que hagis arribat fins aquesta darrera línia!