Atípia i falòrnia: La regla de la L

ATÍPIA I FALÒRNIA: LA REGLA DE LA L

Fem la nostra,
que als veïnats hi haurà per temps
qui es venta de fer-la ben llarga.

Sóc conscient que arribo tard i que aquestes alçades qui més qui menys ja té a terra les tomates de l’any. Així i tot, deveu quedar encara els intrèpids de muntanya i tots aquells qui us heu atrafegat una mica menys aquesta primavera, esperant al Juny per fer les tomates de penjar.

I és que això avui va de tomates. Bé, de tomateres.

Tan sols volia compartir amb vosaltres una (micro!)tècnica que fa un temps que poso en pràctica amb bons resultats. Concretament, un petit detall que pot tenir-se en compte a l’hora de plantar-les i que malgrat ser un misteri ben poc misteriós, pot suposar un abans i un després en la salut i el vigor de les vostres tomateres.

Com sabreu bé si sou “gent d’hort”, a l’hora de trasplantar les tomates (especialment si han estat creixent en hivernacles i si no les heu plantat molt d’hora) ens trobem que el planter pot mesurar fàcilment prop d’un pam d’alçada.

Les tomates, a diferència de la majoria de les verdures que cultivem, tenen la capacitat de treure arrel de qualsevol zona de la tija, sempre que no hi toqui la llum i hi hagi humitat suficient. De fet, podreu comprovar aquesta propietat fàcilment si proveu d’arrancar i trasplantar un dels rebrots d’una tomatera, que sobreviurà.

Aprofitant aquesta propietat, a l’hora de trasplantar les tomateres de prop d’un pam d’alçada podem fer-ho com indica el dibuix que us en faig a baix.

A l’esquerra, hi tindríem la manera més habitual de fer-ho, deixant a l’exterior tota la tija i fulla de la planta, enterrant tan sols l’arrel o el tac de planter – tal i com fem amb la immensa majoria de plantes que trasplantem a l’hort. A la manera de la dreta, en canvi, vinclem tota la tija fins a les fulles a l’hora de plantar-la, de manera que tan sols n’emergeixin les primeres.

COM FER-HO?

El gest a l’hora de plantar pot semblar-vos una mica incòmode al principi, però aviat li agafareu el truc. A mi em va bé fer servir una pala de trasplantar de les primes que clavo amb uns 25° d’inclinació al terra. Llavors, en aixecar-la s’obre un forat a sota on hi introdueixo el tac i la tija fins a les fulles al temps que enretiro la pala. Una lleugera pressió per assentar-la, es colga bé de terra per la part oposada redreçant la part aèria de la tomatera i ja les tenim llestes per regar!

* Tingueu en compte la zona on es troba l’arrel per no malmetre-la després amb les canyes

QUÈ HI GUANYEM, AMB AIXÒ?

Tal i com s’aprecia al dibuix, la tomatera traurà arrel de tota la part enterrada de la tija, permetent que la planta tingui una superfície d’arrels considerablement major. A més arrels, més superfície per a la captació tant d’aigua com de nutrients. Això ens ajudarà a comptar amb plantes més vigoroses, sanes i resistents a la sequera.

D’aquesta manera tenim més números per evitar problemes com el “cul cagat” o “la pesseta” (ennegriment de la base de les tomates, majoritàriament en els primers poms de tomates), degudes a la dificultat de la planta en absorbir el calci present al sòl. A més superfície d’arrel, més superfície per extreure’l i assimilar-lo per part de la tomatera.

APROFITEM LA OCASIÓ PER APUNTAR ALGUNA COSA MÉS…

Podem complementar aquest mètode de plantació amb estratègies de gestió del reg com limitar-les-hi l’aigua en moments puntuals. Les primeres setmanes, una vegada veiem que les plantes s’han assentat i han començat a créixer, podem limitar-les-hi el reg per tal que desenvolupin més les arrels en la primera fase del creixement. Un parell o tres de setmanes després, podem tornar al reg “normal”. Cal tenir en compte que un bon sistema radicular és molt important per tal que puguin tenir “energia suficient” per tot el seu cicle i per obtenir una bona producció de tomates.

Per prevenir aquests problemes d’absorció de calci dels que parlava, hi ha qui recomana fer regs abundants i espaiats en el temps en el cas de les tomates. Tornant a la imatge (per les que regueu amb gota a gota), cal tenir en compte que les tomates només poden obtenir alguns elements de la zona mullada del sòl, així que a més aigua, major serà la superfície de la qual podran obtenir-los -representada per l’esfera blava al dibuix.

Ja ho veieu, doncs, que d’entrada fer-la més llarga no té perquè tenir uns millors resultats associats. Al cap i a la fi, una bona salut i (re)producció haurien de donar-nos satisfacció durant tot el període, al marge de les ufanejades…

Un pensament a “Atípia i falòrnia: La regla de la L”

  1. Molt ben explicat!! Estaria bé un micro video ensenyant aquesta tècnica tan ben desenvolupada. ? Una abraçada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.